De Rervm Carmine

Acostumats a obres de ficci sobre significats ocults en les obres d'art del renaixement i de l'antiguitat, aix no hauria de sorprendre: s el mateix, amb regles cient fiques al darrera. En efecte, no s dif cil demostrar com, fent cabal de totes les t cniques de l'enigm stica, un text qualsevol escrit en qualsevol idioma s capa de suportar dins seu un altre text m s breu i personal, i que aix va ser llei comuna entre els cl ssics, i que aix , aqu a Catalunya, ho podria tornar a ser. Per qu no? Fem l'esfor d'unir una per una les s l-labes que es repeteixen en una l nia, en dues, en un par graf: per for a personal, les s l-labes a qu estem m s acostumats des d'infants, s'han de repetir. I s clar que des d'infants aprenem la llengua per s l-labes, no per fonemes. I les s l-labes que tots acostumem m s a repetir s n la CA de caca, la MA de mama, etc tera. Aix els antics ho sabien, i l' nic que van fer va ser un esfor de poliment, que les s l-labes repetides no diguessin all que deien sin m s aviat all que l'autor volia que diguessin. La construcci d'una obra cl ssica, aqu ve la segona tesi, val m s pel que silencia que pel que diu positivament.